Sí, estimo la ràdio
La ràdio com a servei, obrint nous camins. Micròfon en mà trepitjant carrers prenent el pols a la ciutat. La ràdio viva, pública, propera i sense lligams.
Els inicis, Ràdio Popular de Figueres
El 22 de desembre del 1961, s'inaugura a Figueres, en seu provisional al Patronat de la Catequística, Ràdio Popular de Figueres. Neix el primer equip que farà la ràdio de l'Empordà.
"Braços en creu damunt la pia fusta/Senyor empareu la closa i el sembrat/doneu el verd exacte al nostre prat/ i mesureu la tramuntana justa que ens eixugui l'herba i no ens espolsi el blat"
C. Fages de Climent
La Montserrat, per la seva afició al teatre i per la seva inquietud, forma part d'aquest equip, com a locutora, guionista i editora de programes.
Posant veu al poema "Oració al crist de la tramuntana", de Carles Fages de Climent, va ser durant molts anys el distintiu de l'emissora.
Saps qui va ser la primera radiofonista que va fer radio en Català? article
Inauguració de l’antena de Radio Popular de Figueres 1962
A l’estudi amb Mercedes Carbo
Ràdio Popular de Figueres. Programa infantil amb Carme Minobis
Entrevista a Salvador Dalì
Simultàniament escriu a la revista VP a la secció "el personatge de la setmana"
Viure a Barcelona
"Ella, senzillament feia ràdio. Però fer ràdio per la Minobis, era portar els micròfons contínuament a l'abast del carrer"
V Sanclemente 2004.
Radio España de Barcelona, Radio Reloj
El 1974, entra com a locutora a Radio España de Barcelona, Radio Reloj, on amb l'Enric Frigola, aconsegueixen fer el primer programa informatiu setmanal en català: "Aquí Catalunya".
Ràdio 4
Desembre 1976; comença a Ràdio 4, fent entrevistes per a programes culturals, sobre literatura, cinema, música...
Entrevista càrrecs electes de la transició i altres personatges de l'àmbit de la cultura, la música i les lletres, en l'espai "Un altre caire" dins el programa "Temps Obert" (1977/1979)
Durant més de sis anys, fins al març del 1983, fa el programa "òmnibus" a Ràdio 4 "Viure a Barcelona", inicialment dirigit per Antoni Serra, i que a la seva marxa passa a dirigir, programa que tractava les qüestions ciutadanes, amb entreteniment, notícies, reportatges i música en directe des de l'estudi.
El 1986 canvia el nom per" Barcelona oberta". Per aquest programa va rebre, juntament amb Vicenç Sanclemente, el Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació, el 1987.
Col·labora, i posteriorment dirigeix i presenta, el programa "Temps nou" amb Maria Matilde Almendros (1983/1984)
Durant dos anys (1979/1980) va realitzar per a Radio 1, un programa sobre ecologia: "L'ecologia", així mateix feia de reportera a peu de carrer, present als esdeveniments més rellevants que succeïen a Barcelona.
Participa en els programes "Els museus de Catalunya "i "Catalunya 'pam a pam".
“Pòdium" (1984/1998) una plataforma musical per a joves intèrprets
1986 ,presenta el programa "Ciència " especialitzat en la divulgació científica.
1988/1989 amb Celia Motis "A les 2 dues a la 4" programa d'entrevistes a personatges del món cultural.
1989/1990 amb Enric Frigola realitza el programa "Ara per ara" dedicat a la música, el disc i la cançó catalana.
1990/1995 En aquesta època edita i presenta "Al pas de la tarda", macro-informatiu cultural de Catalunya. El programa convocava anualment uns premis adreçats a persones, grups o entitats que han destacat en les categories de cinema, teatre, dansa, música, arts plàstiques i literatura.
El 1991 obté el premi "Nit de l'edició "de ràdio atorgat pel Gremi d'editors de Catalunya.
El 1992 obté el premi de Ràdio atorgat per Òmnium Cultural, la nit de Sta. Llúcia.
1992 per a Radio 1 “A fons”.
El 1994 obté l'accèssit al premi: Igualtat Home dona d'institut Català de la dona pel seu programa "Al pas de la tarda".
Entre 1995 i 1998 dirigeix “Entre un tango i un bolero”
1997/1998 “Retrat d’un artista”
També per a Radio 1 col·labora al programa “El ojo critico” (1998/1999) i “Gran Gala”( 2000/2001)
Participa com a reportera a les transmissions en directe des del Liceu, conduïdes per Josep M. Monegal
Galeria fotogràfica Radio4
Amb un altre caire - Entrevista amb Bianca Maria Fragotta (wikipedia)
Amb un altre caire - Entrevista a Carme Guasch (Viquipèdia)
Amb un altre caire - Entrevista a Gloria Rognoni (Viquipèdia)
Amb un altre caire - Entrevista a Maria Martinell (Viquipèdia)
Amb un altre caire - Entrevista a Maria Angles Anglada (Viquipèdia)
Al pas de la tarda - Entrevista Pere Calders R4 (Viquipèdia)
Retrat d’artista. Entrevista Anna Pujol Puigvehi. 1998 (Viquipèdia)
Ràdio 1 i Ràdio 4 1984 Catalunya pam a pam
Ràdio 4. Catalunya pam a pam. Les ruines d'Emnpuries
Minobis jubilació R4 2001-03-31-12 Estels
Montse Minobis 12 Estels R4 2000
Els museus de Catalunya 1979
L’altra radio 40 anys 2016
Anem de tarda 2016 Entrevista M.Minobis. Assalt al banc central 1981
De boca a orella. 2019. Dones a la Ràdio
El mati a Radio 4 -2017 Entrevista a Minobis, Argerich i Frigola.
Amb un altre caire - Entrevista amb Manuel de Pedrolo 1979 (wikipedia)
CC BY 3.0 - Generalitat de Catalunya
Ecologia (Radio 1) 1979
Ara per ara 1990 Vicenç Villatoro ( radio 4)
Ara per ara 1990 St Jordi (radio4)
Entre un tango i un bolero 1996 Antoni Tapies (radio4)
Anem de tarda entrevista M Minobis 2016
Barça : La recopa de Basilea 1979
Feminismes
12 Estels 31-03-2001
Àudios de l’Archivo Sonoro de RTVE
“Especial TVE CATALUNYA : RADIOGRAFIA DE RADIO 4”
La Política i la llibertat d'expressió.
"Potser tornem a èpoques restrictives pel que fa a la llibertat d'expressió i potser els professionals tornarem a èpoques passades, havent d'exercitar l'autocensura abans que se'ns digui res".
M Minobis 1998
Maig 1998. La interpretació esbiaixada per part de la direcció de RNE a Catalunya d'un acudit dels col·laboradors del programa "Entre un tango i un bolero", li suposa un expedient sancionador i ser apartada temporalment de la feina. La decisió de la direcció i la posterior sentencia judicial van generar una forta resposta als diaris en suport de la llibertat d'expressió i de la Montserrat.
Humor y poder. El caso Minobis article
Potser tornen les restriccions article
Em sento ferida article
El conflicte article
Judici i resolució article
Sanció article
Retalls de premsa suport article
Retalls de premsa el periodico article
Retalls de premsa II article
Retalls de premsa III article
Retalls de premsa IV article
Reaccions retalls de premsa article
Reaccions retalls de premsa II article
El 2001, després de vint-i-cinc anys, deixa Ràdio 4, com a prejubilada.
"Molts professionals vam batallar, ens vam trencar les banyes per dur endavant aquell projecte, érem un col·lectiu amb identitat pròpia, amb voluntat i consciència de treballar pel país."
Montserrat Minobis sobre Ràdio 4.
El "Circuit Català" de TVE
Television Española, inicia una petita programació en català, en desconnexió només per a Catalunya, des del centre de producció de Miramar primer i de Sant Cugat, després. Amb el temps i segons els vents polítics del Gobierno de España, es va anar ampliant o reduint, tot i que la producció de programes propis i d'altres destinats a la "primera cadena" van ser importants i reconeguts.
A la dècada dels anys vuitanta, col·labora en els informatius de TVE a Catalunya en el programa "Miramar".
Igualment a TVE Catalunya, treballa com a guionista del programa "A Can 80" adreçat a la joventut, així com "Bon dia Catalunya"-.
1985: realitza el programa "Dansa", una història de la dansa a Catalunya des del segle passat.
1987/1994 dirigeix el programa diari "L' informatiu mati".
Nadal 1992, entrevista a Victòria dels Àngels en el programa especial "Nadal al Palau, Victòria dels Àngels, la joia de viure "dedicat a la soprano. Veure el programa:
“L’Odissea . Ulleres de sol de Maria Barbal “
“L’Odissea. La rambla fa baixada 1994 “ - veure vídeo
“L’Odissea. Llibres de memòries 1996 “ - veure vídeo
“L’Odissea. Gespa contra el cel. Joan Perucho” - veure vídeo
“L’Odissea. Estampes. Maria Villangomez” - veure vídeo
“L’Odissea. Picasso a Catalunya “- veure vídeo
Entre 1993 i 1996 codirigeix el programa "l'Odissea", dedicat a la divulgació de les novetats literàries. Veure el programa : Lluis Serrahima ,la nova cançó:
Veure el programa : Carme Riera, el darrer blau.
Catalunya Ràdio, un projecte truncat.
El febrer del 2004 és nomenada pel Consell Català de Ràdio i Televisió, directora del grup d'emissores de Catalunya Ràdio a proposta del seu president el socialista Joan Majó.
"Per nosaltres, l'objectiu prioritari és subratllar que som la ràdio nacional de Catalunya, que apostem per la llengua i que la programació és coherent amb aquestes propostes".
"Proposem fer uns retocs que ens ajudin a potenciar i augmentar el lideratge"
"No es tracta de canviar radicalment, sinó de corregir qüestions com ara l'absència de dones al capdavant de programes".M Minobis 2004
El nomenament de la Directora article
Nou rumb, nova gent article
Canvis a Catalunya Música article
“Debat: Política i mitjans de comunicació “ article
Des del primer moment, pressions polítiques del Partit Popular, de Convergència i Unió i d'ERC així com del comitè professional de Catalunya Ràdio, s'oposen al seu nomenament, argumentant la manca d'independència política lamentant que no s'hagi confiat el càrrec a una persona "de la casa". Una campanya orquestrada per un partit de l’oposició, convoca fins a tres concentracions “espontànies” per denunciar el nomenament.
Coherent amb el seu criteri de la professionalització dels mitjans informatius públics, topa amb voluntats de tipus polítics i de privilegis consolidats, que, en no ser tolerats , generen discrepàncies sobre la seva direcció.
La reacció de diversos professionals i la seva marxa de l’emissora cap al Grup Godo , disfressant sucoses ofertes com a diferencies de criteri amb la direcció, van provocar una riuada de comentaris ,no sempre ben intencionats, i una teòrica pèrdua de lideratge en l’audiència.
La instrumentació política per part de determinats partits, tant del Govern com de l’ oposició, alimenten el malestar i el conflicte amb el personal, que es tradueix en una vaga laboral l’estiu del 2005 , en demanda de l’equiparació salarial amb els professionals de TV.
Conflictes i vagues del personal article
Les intromissions polítiques article
Els partits no em volien a la direcció de Catalunya Radio article
Finalment el 2005, disset mesos després, és obligada a presentar la dimissió pel mateix Joan Majó, argumentant:
"L'únic que puc retreure a Minobis és que no ha sabut animar la gent"
I sobre el seu successor:
"Te el perfil més adequat per posar fi a certa insatisfacció interna"
Dimissió i relleu article
Retalls de premsa: El Pais article
Publicacions amb la ràdio de fons.
La seva convicció sobre el model dels mitjans de comunicació i en especial la ràdio, la van portar a participar en nombroses jornades, seminaris, taules rodones, debats i entrevistes, on sempre va defensar les qualitats que, al seu entendre havia de tenir un medi de comunicació , públic, obert, políticament independent, proper i igualitari.
Participa també en tasques de coordinació a emissores municipals com Radio Sant Boi o Radio Ripollet.
Radio Ripollet - llegir
40 Anys de Catalunya Radio – llegir
La radio. enciclopèdia .cat - llegir
La radio tiene nombre de mujer - llegir
Participa com a ponent al “ Fòrum 10”, juntament amb altres professionals, celebrat amb motiu dels 30 Anys de Radio Puig-Reig.
Puntualment fa col·laboracions a Ràdio Estel.
Ràdio Estel - Formula Estel 05.02.2019
Ràdio Estel - Formula Estel 19.02.2019
Radio Estel - Formula Estel 08.03.2019
Radio Estel - Formula Estel 19.03.2019
Radio Estel - Formula Estel 02.04.2019
Radio Estel - Formula Estel 16.04.2019
“Arxiu sonor Radio Estel”.
Amb Rosa Gil publiquen el llibre “Aquí Ràdio” , un recull històric de la ràdio a les comarques gironines.
Portada del llibre “Aquí Ràdio” de Rosa Gil i Montserrat Minobis.