L’escriptora
La passió per llegir troba en l'editorial Nova Terra (la seva primera feina a Barcelona), el fil conductor cap a la seva vessant com a escriptora. Al llarg dels anys entrevistarà a nombrosos escriptors, poetes, assagistes i editors, donant veu i presencia a través de la ràdio, la televisió i la premsa escrita.
Editorial Nova Terra (viquipèdia)
Nova Terra. Negritas y cursivas (enllaç extern)
El primer llibre: Aureli M. Escarré, Abat de Montserrat 1946-1968
L'encàrrec.
"El grup d'opinió CLUB ARNAU DE VILANOVA ha sentit l'exigència cívica de recuperar part d'una memòria col·lectiva relacionada amb el gran català i eclesiàstic que fou Aureli M. Escarré, Abat de Montserrat. L'estreta relació que tingueren amb el personatge alguns dels membres de l'esmentat col·lectiu justifica aquest nou volum."
"En aquestes tasques de preservar la memòria col·lectiva hi ha una via que, tan lluny del panegíric com de la mitificació, ens ha semblat la més adient: interrogar per boca d'una entrevistadora experta com Montserrat Minobis, persones de diversos àmbits cívics, culturals, i polítics per tal de situar el personatge en el seu context històric."Ricard Lobo –Club Arnau de Vilanova
Editorial La llar del llibre 1987
"Al meu entendre, qualsevol persona que hagi tingut o mantingui activitats públiques crea al seu entorn amistats i enemistats: recels i lloances; odis i amors. Se les mitifica amb la mateixa rapidesa que se les desmitifica i desqualifica".
"Els símbols i els mites ens són sempre necessaris i que aquests com que provenen sempre del món i del gènere humà, poden haver estat dèbils i equivocats. Però que el que compta sempre és l'honestedat i la fe amb què s'han fet les coses. I aquest aspecte no pot ser negat en tota l'actuació de l'Abat Escarré."
Montserrat Minobis 1987
El contingut
En el llibre, a part dels testimonis personals, hi ha un recull de documentació, retalls de premsa, escrits personals, homilies i les declaracions al diari Le Monde del 14 de novembre del 1963, que van suposar la reacció virulenta del règim franquista, propiciant la seva renuncia com a Abat i la sortida de Montserrat cap a l'exili.
La Montserrat, recordant el germà, el pare Gregori M. Minobis, monjo de Montserrat i molt proper a l'Abat Escarré, rememora el vincle que els unia en el següent article.
Testimoni d'un recordat monjo (pdf)
RTVE va emetre un programa especial sobre l'Abat Escarré on també podem escoltar els testimonis dels seus col·laboradors més propers.
Resum de premsa , presentació i critiques. (pdf).
Article de Jordi Pla sobre l'Abat Escarré. (pdf)
CIEMEN, acte d'homenatge xxv aniversari (pdf)
Segon llibre: Rigoberta Menchú , la veu dels indígenes.
A trenta-tres anys, Rigoberta Menchú va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. Per primera vegada, la lluita pels drets humans d'una jove indígena era reconeguda des d'una instància internacional. Era el 1992 any en què justament es commemorava el "descobriment d'Amèrica"; un fet memorable, també, pel genocidi contra els indis.
“Dedico aquest llibre a totes les dones que, com Rigoberta Menchú, s'han hagut de fer a elles mateixes i que la seva lluita per les llibertats, la democràcia i la pau són un exemple per a totes nosaltres".
Montserrat Minobis 2002
Editorial Pòrtic. Barcelona 2003
Resum premsa presentació del llibre (pdf)
Tercer llibre: Aquí radio, crònica de les ones a les comarques de Girona. (1993-1982)
"Teniu, doncs, a les vostres mans un llibre que solament pretén recollir el que ha estat el procés d'inici, desenvolupament i evolució de la ràdio a les comarques gironines en un període molt concret: des de 1933, any que marca el naixement de la ràdio a les comarques de Girona, fins a 1982, moment en què es produeixen importants canvis i transformacions al mitjà i s'inicia un nou capítol de la seva història."
Rosa Gil- Montserrat Minobis 2003
Edició: Col·legi de periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona.
Article “Sí, estimo la Ràdio”.
Resum de premsa presentació del llibre (pdf)
Altres activitats amb els llibres com a protagonistes.
La Montserrat va ser molt activa en la presentació de llibres, conferències, debats i entrevistes a la ràdio ("Al pas de la tarda"," Amb un altre caire"), la televisió (" l'odissea") i als diaris.
Formà part del jurat de diversos premis literaris, presentacions d'actes culturals com la Nit de Sta. Llúcia.
La presència dels llibres era constant a la seva feina i a la seva vida.