Amb uns altres ulls. La Montserrat que hem conegut.

 

Si heu consultat els diferents apartats de la web haureu conegut “La Minobis”.

Ara, a traves d’entranyables testimonis, compartint  diferents èpoques, diferents circumstancies i  etapes de la seva vida, coneixereu la Montserrat. 

“Es pensar amb estimació, en la Montserrat d’abans i la Montserrat d’ara“
Aureli Argemí > llegir escrit

“Record de la Montserrat Minobis“ 
Jordi Vila Abadal > llegir escrit


“Una dona forta, divertida i tossuda”
Mercè  Vallvé  > llegir escrit

“Persona de principis, seriosa  i responsable  i amb un sentit de l’humor molt fi”
Rosalina Carreras > llegir escrit

“El primer que va fer la Montse va ser posar un cartell que deia Visca la República independent de l Empordà”
Isabel Seriñana > llegir escrit

“Retrat molt personal i inacabat de la Montserrat”
Joan Brunet > llegir escrit

“Admiració i respecte”
Jordi Vallmajó
> llegir escrit

“La imatge que retinc de la Montserrat d’aquelles sessions a la Fundació Bofill, es d’una persona que no baixava mai la guàrdia.”
Ramon Plandiura > llegir escrit


“D'ella vaig aprendre moltes coses, sobretot el seu amor per la ràdio, el seu sentit innat pel fet cultural i el seu entusiasme,”
Rosa  Mª Puig Serra > llegir escrit

“Montserrat Minobis i Puntonet, una dona forta en molts aspectes i molt vulnerable en algun altre, però fidel als seus valors malgrat els canvis que la vida hagués pogut portar.”
Rosa Ardid Borràs > llegir escrit

“Tres flaixos Minobis “
Salvador Alsius > llegir escrit

“Companya de la ràdio i amiga”
J.M Adell > llegir escrit

“A Montserrat tenim un molt bon record de la Montserrat Minobis.”
Josep M. Soler (Abat de Montserrat) > llegir escrit

“La meva Montserrat Minobis “
Siscu Baiges > llegir escrit

Escrit de Ester Capella > llegir escrit

“En record de la Montse Minobis”
Joan Albert Argerich > llegir escrit

“La mare sempre parava especial atenció a les intervencions de Montserrat Minobis perquè, com deia, és una dona moderna, com penso haurem de ser totes d'ara endavant”
Jordi Pujal  > llegir escrit

 
Anterior
Anterior

La primera degana

Siguiente
Siguiente

Avui