Tercera edició
Beca en
Comunicació audiovisual
Montserrat Minobis
Presentació de la tercera edició de la beca en comunicació audiovisual Montserrat Minobis
Beca d’investigació en comunicació audiovisual Montserrat Minobis. La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català de la Universitat de Girona, L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, impulsen la Beca d’investigació en comunicació audiovisual Montserrat Minobis, en la tercera edició 2024 amb l’objectiu de promoure i difondre un treball de recerca sobre programes i productes de contingut feminista, és a dir que incloguin la perspectiva de gènere, emesos en qualsevol format audiovisual per a millorar-ne el coneixement i fer-ne divulgació.
Objecte i finalitat:
L’objecte de la beca es promoure i difondre la recerca sobre periodisme amb perspectiva de gènere, tant des del punt de vista històric com d’actualitat.Temàtica i àmbit de la beca
Per a la III edició de la beca, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català de la Universitat de Girona, l’ADPC, el CPC estableixen que el treball d’investigació ha de versar a l’entorn de figures de periodistes femenines, a la comunicació amb visió de gènere, la igualtat, els drets de les dones, la lluita feminista i la participació social i política de les dones.
Perfil biogràfic
Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 1942 – Barcelona, 2019) va ser periodista i feminista. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Comunicació. El 1961 va començar a treballar a Ràdio Popular de Figueres i també va fer diverses col·laboracions a la premsa local. Més tard va treballar a Ràdio Peninsular, Ràdio 4 i al programa “Miramar” de TVE.
Va col·laborar a publicacions com Canigó, Hora Nova, Empordà Federal, El Punt, Hoja del Lunes, Oriflama o Serra d’Or. El 1976 forma part de la Comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
En la vessant política va militar, els anys 70 del segle XX, a Unió Democràtica de Catalunya, a Nacionalistes d’Esquerra i l’any 1995 va formar part de la candidatura d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona.
Membre fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya l'any 1992, va ser presidenta de l'entitat durant 10 anys. Des del 1994 al 2002 va presidir la Xarxa Europea de Dones Periodistes.
El desembre de 2001 va ser elegida degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004). Entre els anys 2004-2005 va exercir de directora de Catalunya Ràdio.
El setembre de 2010 presideix La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere. I entre els anys 2016-2019, fins la seva mort, coordina la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG).
Premis i reconeixements:
El 1987 rep el premi Ciutat de Barcelona, pel programa “Barcelona Oberta” de Ràdio 4.
El 1990 rep el premi Espais del Centre d'Arts Contemporanis de Girona.
El 1991 rep el premi Atlàntida del Gremi d'Editors de Catalunya; el 1992 el premi Òmnium de Ràdio i el 1993 el premi del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).
Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1996.
El 2003 rep el premi especial "Micrófono" de la Asociación de informadores de Prensa, Radio y Television.
El 2012 va obtenir el Premi a la Trajectòria Periodística de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el 2019 rep premi de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, per a la trajectòria periodística.
Finalment, el 2019 el Col·legi de Periodistes de Girona li atorga la Mosca de Girona, a títol pòstum.
Publicacions:
Aureli M. Escarré: abat de Montserrat, 1946-1968. (1978)
En L'Atles de la Diversitat redacta el capítol III Les formes culturals, l'apartat La Ràdio, Enciclopèdia Catalana, BCN 2004
Rigoberta Menchú. La veu dels indígenes. Biografia. Pòrtic. BCN. Col·lecció dones del XX, 2003
Aquí Ràdio… Crònica de les Ones a les comarques de Girona (1933- 1982). Coautora amb Rosa Gil, 2004